dijous, 11 de setembre del 2014

Endevinalles sobre animals

ENDEVINALLES SOBRE ANIMALS PETITS

Volo com un ocell,
xuclo com un vampir,
pico com un mosquit
i si ho faig he de morir.

(L’abella)



Quina és la comunitat
que sense regla expressa viu
i que dóna utilitat
amb el seu treball exclusiu?.

(Les abelles)



Un convent molt tancadet
sense torres ni campanes,
amb moltes monges a dins
fent endolcir flors galanes.

(El rusc de les abelles)


No camina mai per terra
i no vola pel cel.
Tampoc no sap nedar.
Però corre, baixa i puja
i mai no s’ha d’ofegar.

(L’aranya)



Em passo la vida teixint
i amb la tela que teixeixo
caço mosques i mosquits.

(L’aranya)



Un cigronet 
que puja per la paret.

(El cargol)



Es petit com una nou;
no té peus i puja al mont.

(El cargol)


És petit com una nou,
porta banyes i no és bou,
no té peus, però es mou.

(El cargol)



Paret amunt,
paret avall,
puja un vellet
amb el cascaret al cul.

(El cargol)



Un vellet molt geperudet
que puja costera amunt
amb una caldera al cul.

(El cargol)



Què és allò que 
quan és car és bo?

(El cargol)



No ix de casa quan plou,
però quan plou ix. Es estrany?
Camina amb molt afany
i, malgrat això, poc es mou.

(El cargol)




Qui quan surt a passejar
la casa se sol emportar?

(El cargol)



No té cames i camina.
No és bou i porta banyes.
No és ovella ni cabrit
i no para dia i nit.

(El cargol)


No és bou 
i porta banyes.
No és paraigua
i surt quan plou.

(El cargol)


Casa amunt i casa avall,
arrossega que arrossega
sense que la perdi mai.

(El cargol)


No té cames i camina,
va amb càrrega dia i nit,
no és cap bou i porta banyes,
ni és ovella ni és cabrit.

(El cargol)


Un animalet molt moll,
no té ossos ni té espina,
i ha de dur la casa al coll
durant tota la seva vida.

(El cargol)

 


ENDEVINADES SOBRE ANIMALS PETITS



Ma tomba fou mon bressol;
vaig treballar amb excés;
se n’han gaudit el demés,
i, vivint sol, he mort sol.

(El cuc de seda)



A la nit em faig llum
per trobar el menjar,
i jo mateixa il•lumino
els qui em volen agafar.

(La cuca de llum)



Va vestit com un senyor,
porta botes i no fa remor.

(L’escarbat)


Un animal negre
que no és ase ni és somera;
que quan va carregat
camina de cul enrera.

(L’escarbat) 



Negre, negreta,
té quatre peus
com una banqueta.

(L’escarbat)


Vesteixo de dol,
per tot arreu entro,
i encara que em faig franc,
és car el meu nom.
No els plac a les dones,
sempre he de fugir,
puix a cops d’escombra,
jo sempre he de morir.

(L’escarbat)


Animal que furga i no és porcell;
vola i no és ocell;
brula i no és vedell.

(L’escarbat candeler)



Dos animals negres,
que no són ni ase ni somera,
quan van carregats
van de cul-enrera.

(Els escarbats piloters)


Coll de carbassa,
boca de serpent,
qui no ho endevina
no té enteniment.

(La formiga)


És un animal molt valent;
vola, camina i caça,
té el coll de carbassa
i la llengua de serpent.

(La formiga)



Se’n va sola a la muntanya
i quan torna duu companya.

(La formiga)


Més de cent en un camí
i no fan ni pols ni remolí.

(Les formigues)


Una processó
de dames negres
que fan el seu camí
sense remor.

(Les formigues)


Una colla de senyors
que tots seuen en un tros
i tots tenen el cul gros.

(Els formiguers)


 


ENDEVINADES SOBRE ANIMALS PETITS


No m’agrada gens el vi,
ni llegir llibres m’agrada;
canto sense ser cap tiple
i volo sense tenir ales.

(La granota)


Visc dintre i fora de l’aigua,
sóc gra i nota musical
i nedo i salto com cal.

(La granota)


Encara que no sóc peix
dins de l’aigua sempre estic,
i cantant estic contenta
així que arriba la nit.

(La granota)


Em passo la nit nedant,
em passo la nit cantant,
i fent croac-croac,
sembla que voli saltant.

(La granota)


De petita duia una gran cua,
de gran vaig quedar escuat,
a les nits si fa bona lluna,
li canto tot fent rac, rac.

(La granota)


Quin és l’animal que vola 
sense tenir ales?

(La granota)


És petit, petit,
no té cap moneda
i diu que sempre és ric, ric.

(El grill)


Sóc negre i no sóc carbó;
passo les nits tocant l’arpa;
duc corona i no sóc rei
i el riu travesso sense barca.

(El grill)


Vaig vestit de negre,
surto totes les nits,
em persegueixen
grans i petits,
i encara que els canto
que sóc molt ric,
ells m’empresonen
sense fer-me cas.
Llavors jo, canto
que cantaràs.

(El grill)


No sóc au i volo amb ales;
duc capa i no sóc persona;
canto sense tenir veu;
no sóc rei i duc corona.

(El grill)


En el camp ha estat criat,
és verdós com l’esperança,
dels homes és amic
i a les dones les espanta.

(El llangardaix)


Sóc un animal curiós,
com més madur em vaig fent
més verd sóc.

(El llangardaix)


Sóc tan xicotet, xicotet,
que no se’m veu la figura;
porto grans malalties i mato
a aquell que no es cura.

(El microbi)


Què és allò que neix a fora,
sense permís se’t fica a casa
i sense dir-li: Si és servida.-
s’asseu a la teva taula?

(La mosca)


Volant i saltant alhora
ve el de les potes pelades
cantant cançons de sa terra
i el reben a plantofades.

(El mosquit)


Sóc en extrem sanguinari;
el xuclar sang és ma vida;
ma ditxa és tenir tenyida
l’eina sempre de vermell.
I al contemplar allà ma víctima,
tan llarg com Déu l’ha feta
vaig cantant una marxeta
tot fugint de vora d’ell.

(El mosquit)


Sóc molt fina i delicada
i és tan gran el meu amor
que en sa flama i resplendor
a la fi trobo morada.

(La papallona)


Entre herbes vaig ser criada,
però m’agrada tant la llum
que amb ella moro cremada.

(La papallona)


Tinc les ales virolades
i volo de flor en flor;
tot volant, alguns m’agafen
per fer-ne col•lecció.

(La papallona)


Sóc un cuc que es fa la casa
i allà dintre vaig canviant.
Vaig creixent i em surten ales,
i a voleiar pel camp.

(La papallona)


Sóc molt fina i delicada
i és tan gran el meu amor,
que en sa flama i resplendor
a la fi trobo morada.

(La papallona)


M’arrossego com un cuc
fins que em fico dins un sac;
quan el sac em ve petit,
cap enlaire i s’ha acabat.

(La papallona)


Tinc ales de bonics colors,
visc del nèctar de les flors
i m’atrau tant la claror
que en els llums trobo la mort.

(La papallona)
 


ENDEVINADES SOBRE ANIMALS PETITS



Quin és l’animal que té sempre
els peus al cap?

(El poll)


Una cosa petiteta
que salta com una cabreta,
beu del millor licor
i deixa pintada una floreta.

(La puça)


En tens,
no en vols
i en cerques.

(Les puces)


La dona, quan la té,
la cerca amb dolç amor;
si la dona no la té,
ni la cerca ni la vol.

(La puça)


Un animal petitó,
que no té ossos ni espines
i a les fosques endevina
allà on té sa passió.

(La puça)


Sense que em costi cap diner
faig estrena cada any
d’un vestit sense costura
de colors molt variants.

(La serp)


Una dama verda, amb vestit mudat,
s’arrossega per damunt del prat.

(La serp)


Una dama en un gran prat
que duu vestit de seda brodat.

(La serp)


Tinc cap, però no tinc peus,
i fuges així que em veus.

(La serp)


Camina sense tenir cames,
xiula sense ésser xiulet;
qui no ho endevina
ja pots dir que és un ximplet.

(La serp)


Poteta amunt,
poteta avall,
cau del cel
i no es fa mal.

(La tortuga)


Una pedra que camina sense ser pedra,
té quatre cames i no és ovella,
pon ous i no és gallineta.

(La tortuga)



Porto la casa a coll
i camino a poc a poc,
passo l’hivern dormint
i colgada sota un roc.

(La tortuga) 


No és de nervi ni és de pell
i té boca i mala cara.
Com t’agrada aquest ocell
que té caputxa de frare?

(La tortuga)


Mig groga i mig negra,
vaig de flor en flor;
si molt em molestes
et clavo un fibló.

(La vespa)

 


ENDEVINADES SOBRE ANIMALS DE GRANJA




No és republicà,
porta barretina
i el veureu content
quan es fa de dia.

(El gall)


Faig ki-ki-ri-kí!
porto barretina,
i canto cara al vent
per despertar el dia.

(El gall)


Genolls enrera,
cuixes avant,
boca de banya,
barba de carn.

(El gall)



Quin és l’animal tibat
que porta una serra al cap?

(El gall)



Jo sóc l’amo i mano aquí.
Porto gorreta color robí,
i als ben adormits
els desperto a crits.

(El gall)



No sóc rei i duc corona,
i a cavall mai no he cavalcat,
però de nit i de dia
puc gastar la fantasia
de dur els esperons posats.

(El gall)


Duu el vestit apedaçat,
és de carn la seva barba,
camina molt presumit
i d’os és la seva cara.

(El gall)


Què fa el gall quan li toca el sol?

(Ombra)



En què s’assembla un gall a una muntanya?

(En que tots dos tenen cresta)



Endevina, endevinalla,
quin ocell pon a la palla?

(La gallina)



Una senyora passa una porta,
amb una gran rosa que porta;
no és rosa ni és ram,
no ho endevinaràs en un any.

(La gallina)


Quina és aquella bèstia 
que beu i no orina?

(La gallina)
 


ENDEVINADES SOBRE ANIMALS DE GRANJA



Els seus fills són grocs,
tots en camisa blanca,
i cada volta que en té un,
esvalota la casa.

(La gallina i els ous)



Pelut es posa
damunt blanc pelat;
pelut no es lleva
que pelat, pelut,
no sia tornat.

(La lloca i l’ou)


Una capseta rodoneta,
tota blanca, petiteta,
que s’obra i no es pot tancar
i a dins cosa bona hi ha.

(L’ou)


Si no vols passar per babau
digues-me sense entrebanc
d’un tresor que no té pany,
d’un tresor que no té clau.

(L’ou)


Sóc de bèstia i no sóc bèstia
i em torno bèstia després;
si de cas m’hi torno, se’m mengen;
i si no m’hi torno també.

(L’ou)



Els meus pares són cantors,
jo també ho sóc;
porto l’hàbit blanc
i groc és el meu cor.

(L’ou)



Un pany sense clau
que no és negre,
ni verd ni blau.

(L’ou)


Ma mareta és tartamuda,
el meu pare és cantador;
vesteixo blanc de per fora
i tinc sang groga en el cor.

(L’ou)


La mare em va fer cantant
i jo vaig tot vestit de blanc;
no tinc cos i no tinc testa,
ni sóc persona ni bèstia.

(L’ou)



Porto la camisa blanca
i el meu cor és tot groc,
no m’assemblo gens al pare
i ni a la mare tampoc.

(L’ou)



Una cosa groga per dins
i blanca per fora.

(L’ou) 


Una caixeta 
tan ben requinquilladeta,
que cap requinquillador 
la requinquillarà
tan ben requinquillada
com ella està.

(L’ou)



Una boleta blanca 
que quan s’obre ja mai no es tanca;
i covada amb abrigall
surt una gallina o bé un gall.

(L’ou)



Una capseta blanca 
que s’obre i no es tanca.

(L’ou)



Sóc una roda blanca
amb un eix de color groc,
no corro, ni rodo, ni volto
i sempre m’han fet al foc.

(L’ou ferrat)



Tic-tic a la paret.
Porta sal
i porta pa
per poder-lo sucar.

(L’ou passat per aigua)



En què s’assembla el penell d’un campanar a un ou?

(En que tots dos tenen rovell)

 


ENDEVINADES SOBRE ANIMALS DE GRANJA



Tu, que ja saps llatí,
i també saps de moral:
Quin animal m’has de dir -
que per entrar al corral
no necessita portal
i per a sortir-ne, sí?

(El pollet)



En què s’assembla un ou a una castanya?

(En res)


Tinc cor i no sóc persona,
sóc ric, puix tinc un ral,
i guardo cosa ben bona
al mig de palla i fanal.

(El corral)



Quin és l’animal 
que s’assembla més a l’oca?

(L’ànec)


Sent bèstia, dic contínuament
que no crec res del que dius.
Volo, nedo i sóc dos lletres.
M’endevines, miranius?

(L’oca)


Per bo i per bonic em pengen,
em veus groc quan estic bo;
sóc pres i estic alegre
i si m’alliberes sóc mort.

(El canari)


Una caseta
amb quatre cantons,
una velleta
hi canta cançons.

(La gàbia i l’ocell)


Una casa
amb quatre cantons
i dintre un fraret
canta cançons.

(L’ocell engabiat)



Pas a passet 
va caminant,
el cap i la cua
tot va gronxant.
Suposo que saps
de sobres qui és
perquè ja t’ho he dit
i no t’ho dic més.

(La vaca)



Va caminant pas a pas
gronxant la cua i el cap.
és fàcil d’endevinar
perquè t’ho he dit clar i català.

(La vaca)



Per un caminet estret,
va caminant al passet
un animal dret i fet.

(La vaca)



Va caminant,
la cua gronxant,
pel prat verdós.
Suposo que saps
de sobres qui és,
perquè ja t’ho he dit
i no t’ho dic més.

(La vaca)


T’ho diré i t’ho repetiré:
per un camí, caminet,
va caminant, va caminant
un animal ben gros i dret.
Endevines quin és?

(La vaca)


Què és això que té el pèl com un bou
i no és cap bou?

(La vaca)
 


ENDEVINADES SOBRE ANIMALS DE GRANJA



Dos torretes altes
i dos miradors,
un espolsa-mosques
i un geni furiós.

(El toro)



Dues punxes.
Li punxes o et punxa.

(El toro a la plaça)


Dos punxets,
dos ullets,
quatre maces
i una escombra.

(El bou)


Vénen d’aquí,
vénen d’allà
i mai no es cansen de tirar.

(Els bous)


Pelut aquí, pelut allà
i un arbre sec
al mig s’està.

(Dos bous quan van a llaurar amb l’arada)


Jo ho dic,
jo ho torno a dir
i no saps pas 
el que jo vull dir.

(El jou de l’arada)



Quatre tupa-tups,
dos reguerrecs,
un ventamosques
i dos mirallets.

(El bou)



Quatre fangoses,
quatre meloses,
dos mirallets
i un ruixamosques.

El bou)



Dos mires, mires,
dos baies, baies,
un espanta mosques 
i quatre patronques.

(El bou)


Dos mires, mires;
dos vares, vares;
quatre potetes
i unes xurriaques.

(El bou)



Dos viris-viris,
dos vares-vares,
un ventamosques
i quatre fangades.

(El bou)


Dues gavines,
dues gavanes,
un ventamosques 
i quatre pavanes.

(El bou)


Quatre que el porten,
dos que el defensen,
dos que li fan llum
i un que li venta el cul.

(El bou)



Quin és el moment 
en que el bou és més rodó?

(Quan es llepa la cua)



En un lloc hi havia un ruc,
no l’han dat ni l’han venut,
ni s’ha mort ni l’han perdut
i enlloc no hi ha el ruc.

(L’ase)


Sóc fort, honrat i tossut
i no pas molt saberut.

(L’ase)



Ase neix,
ase viu
i ase mor.

(L’ase)


Quin és l’animal que :
té ulls i no hi veu,
orelles i no hi sent,
boca i no menja,
potes i no camina.

(Un ase mort)



Endevina, endevinalla,
què fa l’ase a la muntanya?

(Ombra)

 


ENDEVINADES SOBRE ANIMALS DE GRANJA



Ben alt i gran el voldria,
i a sobre jo hi pujaria,
ben dret voldria que anés,
i a terra que mai no em tirés.

(El cavall)



Quatre debanadores
van per un camí
i no es poden assolir.

(El cavall)



La boca és de carn;
la carn és de pedra
i sense anar al foc
sempre treu bromera.

(El cavall)


No em fico en qüestions d’honor
ni, d’armes, en sé el maneig,
més sense jo, en aquest món,
no hi hauria cavallers.

(El cavall)



Una bèstia grossa sóc,
que serveixo pel treball,
i com la festa major,
jo no deixo mai el ball.

(El cavall)


Sis cames, quatre orelles,
dos boques i quatre ulls,
una cua que branda...
una cua per dos culs.

(Un home a cavall)


A un cavall ben ferrat
quants claus se l’hi ha de posar?

(Cap perquè ja està ben ferrat)



A mi les bèsties em llencen
i em recullen les persones,
i finalment, per les plantes
sóc una cosa molt bona.

(Els fems)



Per poc és el meu nom,
però poc és el meu nom;
una erra m’ha marxat,
vegem! qui me l’ha endevinat?

(El porc)



Sóc gros i molsut
i força rondinaire.
Em tenen per brut
perquè no faig bona flaire.

(El porc)



M’atipen perquè m’engreixi
i em maten fent festa grossa;
que tot jo sóc bo ho diu tothom:
l’orella, el peu, la grassa,
les galtes, el cul i el llom.

(El porc)

 


ENDEVINADES SOBRE ANIMALS DE GRANJA



Diguem, sense fer soroll,
que aquest no ens fa gaire gràcia;
a casa seva és un aixoll
i per menjar té una bàssia.

(El porc)



Em direu joves i vells
quins animals són
que tot el dia fan tortells
i en arribar el vespre
no en tenen cap per ells.

(Els porcs)


En Pengim-Penjoll penjava,
el Pelut se la mirava.
En Pengim-Penjoll caigué,
i el Pelut se l’endugué.

(El porc i l’aglà)


Et dono llet i llana
i per parlar dic be.
Si no saps el meu nom,
jo mai no te’l diré.

(L’ovella)




Sempre vaig amb una manta
de pura llana blanca,
faci fred o bé calor,
arribada l’ocasió
em prenen la manta
per fer-ne mantes
pel meu pastor.

(El be)


A molts vesteix i no és sastre,
i alimenta a molts també,
i encara que algú el maltracta
no en diu mal, sempre en diu bé.

(El be)


Em despullen per vertir-se
i m’escuren les costelles
i les cuixes em repelen.
I facin amb mi el que facin
jo sempre ho trobo tot bé.

(El be)


Del meu vestit es vesteixen,
també sóc bo per menjar,
i xics i grans em passegen 
per la muntanya i el pla.

(El xai)


A molts vesteix i no és sastre,
alimenta a molta gent,
i encara que algú el maltracta,
no diu mal, sempre en diu bé.

(L’ovella)


Passa tu que llana tens;
passa tu, que també en tens.
Passa tu, que llana portes;
passa tu, que també en portes.

(El ramat)

 



ENDEVINADES SOBRE ANIMALS DE GRANJA



Sóc tot orelles,
bon corredor,
i el que és caçador
em recerca frisós
pel camp i pel bosc.

(El conill)



Sóc pare de família
amb un reguitzell de fills.
Les meves orelles són ben llargues
i el meu cor dels més senzills.

(El conill)


Neix al bosc i a la masia,
puc dir que vell no em faig gaire;
puc dir que amb el meu cos mercadegen
i la pell va a cal drapaire.

(El conill)


Segur que tu no m’atrapes
corren per un camp de patates;
tinc dues dents esmolades
per cruspí les millors pastanagues.

(La llebre)


Gairebé semblo el gas,
gairebé sóc amb cos;
no cal dir que tinc bon nas
per trobar fos el que fos.

(El gos)


Contesta això sense fatigues:
per què entren els gossos a les botigues?

(Perquè troben la porta oberta)


Si dos gossos es barallen 
i l’un trenca una pota a l’altre, 
i aquest arrenca una orella al primer, 
quin dels dos podrà dir que ha guanyat?

(Cap perquè els gossos no parlen)


Camino com un lladret
i proclamo ma riquesa;
sóc molt amic dels vailets
però més m’estimo la mestressa.

(El gat)


Vaig vestit sempre a tota hora
amb un ric abric de pell,
rossa o negra, grisa o blanca;
visc al corral i al castell.
Porto cua i duc bigoti,
i perquè m’endevineu
us diré que al qui m’escolta,
li dic jo que tot és meu.

(El gat)


Què és això
que si passa el cap
hi pot passar tot el cos?

(El gat)


Tant si és estiu com hivern
vaig vestit sempre de pell.
M’endormisco com un vell
i remugo de content.
M’agraden els ratolins
i els menjars que siguin fins
i si algú em fa la punyeta
li ensenyo la meva ungleta.

(el gat)


Sempre net i pentinat
i cap pinta no m’ha tocat;
i això que no sóc cap gat.

(La gata)


Duu bigoti,
mira a terra
i ni va mai a la guerra.

(El gat)


A veure si ho endevineu!
Us diré, si m’escolteu,
que tot el que aquí veieu
és tot meu, meu, i meu.

(El gat)


Tinc les potes que té un gos
i els bigotis dels senyors.

(El gat)


Duc bigotis com el gat,
com el gat em cobreix la pell,
com el gat sé de miolar...
I per ésser endevinat
no cal un gran cervell.

(La gata)


Quin és l’animal 
que sense ésser un gat, 
s’assembla més a un gat 
assegut a la finestra?

(Una gata)


El lladre està robant,
el mosso d’esquadra l’està mirant,
si no hagués estat pel foradet
ja no fóra al món el pobre lladret.

(El gat i el ratolí)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada